L’escalada com a mitjà de vida.
L’escalada com a eina per a poder gaudir dels companys, les ascensions, la natura i les demés situacions relacionades amb les muntanyes i els viatges, que tota expedició comporta.
Les vivències i experiències en solitari o acompanyada.
Els llocs remots, l’aventura de l’exploració i la incomunicació, com a forma d’encarar-ho.
Els dies i dies de permanència en paret, penjada de la vertical i el que això implica.
El creure en els possibles i el voler moure els “impossibles”, i la importància d’haver-ho somiat prèviament.
Volia pujar parets, grans parets.
Primer a la vora de casa, més tard va voler pujar les que estaven més lluny i cada cop amb més difícil accés.
Després, va voler anar-hi sola, per a poder experimentar la solitud. La solitud bona; aquella que un tria.
Aquesta Web no parla dels projectes (que n’hi ha) sinó que és una mirada al passat, que com a tal forma part del present.
Perquè les vivències que ens han marcat són les que carreguem per sempre més.
I les que vindran, encara estan per venir…