Mirant enrere…
Tot té un principi, i la participació en un Raiverd (Raid d’Esports d’Aventura) va ser el que va provocar un primer contacte amb l’escalada.
A partir d’aquí, tot un seguit d’ascensions per diferents parets d’aquí i de fora.
Obertures de noves vies, repeticions destacades i ascensions en solitari o amb company/s de cordada, en funció del moment, de les motivacions i de les necessitats.
De les parets més properes, al costat de casa: Montserrat, Roca Regina, Montrebei, Vilanova de Meià, Terradets…
A parets més llunyanes: L’Himàlaia (India), Karakorum (Pakistan), Illa de Baffin (Canadà), Cordillera Blanca (Andes, Perú), Patagònia (Argentina i Xile), Main de Fatma (Malí, Àfrica), Turquia, Tailàndia…
La darrera expedició ha estat, en solitari, a la Patagònia xilena. Cerro Chileno Grande. “Sincronia Màgica” és el nom de la nova via. Mes i mig en una vall remota, carregant 150 kilos de material i menjar per escalar una paret verge de 1.200 metres i 33 dies de permanència a la vertical.
Anteriorment l’aventura va ser a Alaska. Arrigetch Peaks, Xanadu. Per obrir la via “Un pas més”. 36 dies carregant amunt i avall l’equip pels dos mesos que vaig passar, sola, a la zona. 17 dies vivint a la paret.
Un llarg llistat d’expedicions; tant acompanyada com sola. Amb la característica d’anar sempre incomunicada; sense ràdio, ni telèfon, ni GPS
Destacar la repetició de les vies “Mirall impenetrable” (A5) i “Vudú” (A4+) a la paret de l’Aeri de Montserrat, amb el Pep Masip i la darrera també junt amb el Pere Vilarasau.
I via “Silenci” (A5/6b+) a la paret d’Ecos, Montserrat, amb Eloi Callado.
“Incontinència d’Inconsciència”, Montrebei, (A5) amb Pep Masip i el Miquel Puigdomènench.
Una mica més enllà.
Al Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu), Astúries.
Repetició de la via “Principado de Asturias” (A4), en solitari. Activitat premiada amb el “Piolet de Oro” de la FEDME (Federación Española Deportes Montaña y Escalada).
Al 1998 obertura de “Tramuntana” (A4+/7a+) amb el Pep Masip, a l’hivern i amb 11 bivacs a paret.
O la repetició de la mítica “Sueños de Invierno” (A4+) amb l’Oscar Cacho.
Un pèl més lluny.
Uns quants viatges al Yosemite National Park (Califòrnia, USA) per escalar la paret de El Capitan i d’altres de la zona.
Repeticions de les vies; “Mescalito”, “Zenyatta Mondatta”, “Sea of Dreams”, “The Shield” i “Reticent Wall” (A5), a El Capitan.
Ascensions en solitari de “Zodiac” i “Wyoming Sheep Ranch” (9 bivacs), a El Capitan.
I una nova ruta a la paret de Porcelain Wall amb Pep Masip “Sargantana” (A4).
I allà on els viatges comencen a ser quelcom més que l’ascensió.
Pels llocs remots, per la diferència de cultures, per l’aïllament…
Himàlaia, Karakorum, Pakistan.
Primera ascensió al Brakk Zang, obrint la via “Ganyips”.
Un any després retornem al Naghma valley amb en Pep Masip i el Miquel Puigdomènech, per escalar la via “Sol Solet” (1.650m. A5-A5+/6c+/60º) a l’Amin Brakk (5.850m altitud). Van ser 32 dies penjats a la paret.
I “Life is lilac” (A4+/6a) a la Shipton Spire, en solitari i 21 dies en paret.
L’Himàlaia, India.
Al Miyar valley, dues noves rutes. La primera, junt amb Eloi Callado “Mai Blau” a la Neverseen Tower.
La segona, en solitari, al Castle Peak, obrint la via “7 d’espases”.
Un tercer viatge ha estat al Kinnaur valley, per escalar en solitari una paret verge situada al massís del Kailash Parbat. Via “Naufragi” (1.050 metres, A4+), 25 dies en paret.
O canviant de clima, situar-se dins el cercle polar àrtic, a l’Illa de Baffin (Canadà) on junt amb en Frank Van Herreweghe vam obrir “Sangtraït” al Turnweather Peak.
I al 2009 la paret del Asgard per la via “The belgarian” junt amb Nico i Olivier Favresse, Sean Villanueva i Stéphane Hanssens.
Una primera incursió als Andes, al Huascaran Nord (Cordillera Blanca, Perú) amb el Youri Cappis, per obrir una ruta a la paret Est, via “Entre Boires”, 930 metres i 18 dies en paret.
Tres escalades més en solitari:
A la Patagònia xilena. Concretament a Serranía Avalancha, on van caldre 32 dies de permanència en paret per obrir la via “Espiadimonis”.
A Alaska. Arrigetch Peaks, Xanadu. “Un pas més” és el nom de la nova via. 36 dies carregant amunt i avall (540Km.) el menjar i material (150 kilos) pels dos mesos que vaig passar, sola, a la zona. 17 dies vivint a la paret.
Una altra zona de la Patagònia xilena, al Cerro Chileno Grande (Parque Nacional Laguna San Rafael), per establir la primera via de la paret (1.200m.) “Sincronia màgica”. 33 dies penjada a la paret més 3 setmanes de portejos. Però l’aventura ha estat tornar i trobar que el món ja ha canviat, arrel de la covid 19.
Agrair a tots els companys de cordada i/o viatges (citats o no) els bons moments.
I als cooperheads, ganxos i claus; l’haver aguantat.