Escalades

Mirant enrere…

Tot té un principi, i la participació en un Raiverd (Raid d’Esports d’Aventura) va ser el que va provocar un primer contacte amb l’escalada.
A partir d’aquí, tot un seguit d’ascensions per diferents parets d’aquí i de fora.
Obertures de noves vies, repeticions destacades i ascensions en solitari o amb company/s de cordada, en funció del moment, de les motivacions i de les necessitats.

De les parets més properes, al costat de casa.

Montserrat, Roca Regina, Montrebei, Vilanova de Meià, Terradets…

Destacar la repetició de les vies “Mirall impenetrable” (A5) i “Vudú” (A4+) a la paret de l’Aeri de Montserrat, amb el Pep Masip i la darrera també junt amb el Pere Vilarasau.
I via “Silenci” (A5/6b+) a la paret d’Ecos, Montserrat, amb Eloi Callado.

Incontinència d’Inconsciència”, Montrebei, (A5) amb Pep Masip i el Miquel Puigdomènench.
Una mica més enllà.

Al Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu), Astúries.
Repetició de la via “Principado de Asturias” (A4), en solitari. Activitat premiada amb el “Piolet de Oro” de la FEDME (Federación Española Deportes Montaña y Escalada).
Al 1998 obertura de “Tramuntana” (A4+/7a+) amb el Pep Masip, a l’hivern i amb 11 bivacs a paret.
O la repetició de la mítica “Sueños de Invierno” (A4+) amb l’Oscar Cacho.

Un pèl més lluny.

Uns quants viatges al Yosemite National Park (Califòrnia, USA) per escalar la paret de El Capitan i d’altres de la zona.
Repeticions de les vies; “Mescalito”, “Zenyatta Mondatta”, “Sea of Dreams”, “The Shield” i “Reticent Wall” (A5), a El Capitan.
Ascensions en solitari de “Zodiac” i “Wyoming Sheep Ranch” (9 bivacs), a El Capitan.
I una nova ruta a la paret de Porcelain Wall amb Pep Masip “Sargantana” (A4).

I allà on els viatges comencen a ser quelcom més que l’ascensió.

Pels llocs remots, per la diferència de cultures, per l’aïllament…

L’Himàlaia (India), Karakorum (Pakistan), Illa de Baffin (Canadà), Cordillera Blanca (Andes, Perú), Patagònia (Argentina i Xile), Main de Fatma (Malí, Àfrica), Turquia, Tailàndia…

Himàlaia, Karakorum, Pakistan.
Primera ascensió al Brakk Zang, obrint la via “Ganyips”.

Un any després retornem al Naghma valley amb en Pep Masip i el Miquel Puigdomènech, per escalar la via “Sol Solet” (1.650m. A5-A5+/6c+/60º) a l’Amin Brakk (5.850m altitud). Van ser 32 dies penjats a la paret.
I “Life is lilac” (A4+/6a) a la Shipton Spire, en solitari i 21 dies en paret.

L’Himàlaia, India.
Al Miyar valley, dues noves rutes. La primera, junt amb Eloi Callado “Mai Blau” a la Neverseen Tower.
La segona, en solitari, al Castle Peak, obrint la via “7 d’espases”.
Un tercer viatge ha estat al Kinnaur valley, per escalar en solitari una paret verge situada al massís del Kailash Parbat. Via “Naufragi” (1.050 metres, A4+), 25 dies en paret.

O canviant de clima, situar-se dins el cercle polar àrtic, a l’Illa de Baffin (Canadà) on junt amb en Frank Van Herreweghe vam obrir “Sangtraït” al Turnweather Peak.
I al 2009 la paret del Asgard per la via “The belgarian” junt amb Nico i Olivier Favresse, Sean Villanueva i Stéphane Hanssens.

Una primera incursió als Andes, al Huascaran Nord (Cordillera Blanca, Perú) amb el Youri Cappis, per obrir una ruta a la paret Est, via “Entre Boires”, 930 metres i 18 dies en paret.

També en solitari, a la Patagònia xilena. Concretament a la Serranía Avalancha, on van caldre 32 dies de permanència en paret per obrir la via “Espiadimonis”.

La darrera expedició ha estat a Alaska. Arrigetch Peaks, Xanadu. “Un pas més” és el nom de la nova via. 36 dies carregant amunt i avall el menjar i material (150 kilos) pels dos mesos que vaig passar, sola, a la zona. 17 dies vivint a la paret.

Agrair a tots els companys de cordada i/o viatges (citats o no) els bons moments.

I als cooperheads, ganxos i claus; l’haver aguantat.